La CE defineix 20 plagues vegetals prioritàries

La CE defineix 20 plagues vegetals prioritàries

La Comissió Europea (CE) ha publicat una llista de vint plagues, quarantejaries regulades, que es consideren com a plagues prioritàries, entre les quals es troben les següents: Xylella fastidiosa, l'escarabat japonès, l'escarabat asiàtic d'antenes llargues, el greening dels cítrics i la taca negra dels cítrics. L'impacta econòmic, mediambiental i social d'aquestes plagues en el territori de la Unió Europea (UE) és de màxima gravetat.

Els Estats membres hauran de posar en marxa campanyes informatives dirigides a la població en general, realitzar enquestes anuals, preparar plans de contingència, exercicis de simulació i plans d'acció per a l'erradicació d'aquestes plagues.

La selecció de les plagues està basada en l'avaluació duta a terme pel Centre Comú d'Investigació de la Comissió i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Per fer-la, s'han tingut en compte la probabilitat de propagació, l'establiment i les conseqüències d'aquestes plagues per a la Unió. També s'han tingut en compte les opinions del grup d'experts sobre el tema i les observacions dels ciutadans recollides mitjançant el portal "Legislar millor".

La nova metodologia mostra, per exemple, que, en la hipòtesi que es propagués a través de tota la UE, el bacteri Xylella fastidiosa, la plaga amb major incidència en els cultius agrícoles, inclosos els fruiters, podria provocar pèrdues de producció anuals de 5.500 milions d'euros, que afectarien el 70% del valor de producció de les oliveres més velles (de més de 30 anys) de la UE i al 35% dels més joves.

A més de les repercussions directes que les plagues tenen en la producció, també causen importants efectes indirectes en una àmplia gamma de sectors econòmics anteriors o posteriors. Per exemple, si l'escarabat asiàtic d'antenes llargues (Anoplophora glabripennis) s'estén per tota la UE, el resultat podria ser una pèrdua directa de més del 5% de les existències globals d'arbres de diverses espècies forestals de la UE, per exemple, verns, freixes, faigs, bedolls, oms, aurons o plàtans. El valor d'aquests arbres s'estima en 24 000 milions d'euros, i l'impacta de la seva pèrdua en les fases prèvies del sector forestal podria ascendir a 50 000 milions.

Jesús Domingo