• Facebook
  • Linkedin
  • Twitter
  • Google +
  • Youtube
Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya


Quins són els beneficis econòmics de la diversificació de cultius?

  • Demarcació: General

Quins són els beneficis econòmics de la diversificació de cultius?

El canvi de paradigma plantejat pel projecte europeu H2020 Diverfarming se sosté sobre les eines que la diversificació de cultius i les pràctiques de maneig de baixos insums aporten al sector agrícola europeu en la lluita contra els efectes negatius que posen la seva estabilitat en escac: degradació i pèrdua de sòls, descens de la biodiversitat o baix rendiment de les collites i les seves repercussions socioeconòmiques en el sector.

La necessitat de rendibilitzar i valoritzar la diversificació de cultius en termes econòmics és crucial per a la sostenibilitat del sector i dels agricultors que el conformen. Per aquest motiu un grup de treball de Diverfarming (WP8) s'encarregui de l'avaluació econòmica a nivell de finca i de cadena de valor, a la recerca d'aconseguir l'augment d'ingressos i la millor organització de la cadena de valor amb la intenció de rendibilitzar econòmicament el sistema de cultiu triat.

El grup de treball, compost per personal de les universitats Politècnica de Cartagena, Tucsia (Itàlia) i Portsmouth (Anglaterra); i liderat per l’ institut d'investigació finlandès Luke ha desenvolupat una metodologia d'investigació que permet avaluar econòmicament els diferents casos d'estudi que s'assagen en el marc del projecte i els futurs dissenys de sistemes diversificats que els agricultors adoptin en les seves finques.

Aquest document inclou una sèrie de pautes que, a partir de les dades recollides per altres grups de treball en els assajos de camp, permetran la integració dels resultats obtinguts de l'anàlisi de les parts interessades, l'anàlisi econòmica a nivell de granja i a nivell de la cadena de valor i l'estudi dels costos i beneficis de 'no mercat'.

Buscant respondre a la qüestió de què aporten els sistemes diversificats de cultiu ?, a nivell de finca s'estudia l'eficiència de la diversificació tenint en compte paràmetres com els de collita, ús de fertilitzants, fitosanitaris, maquinària, tasca i marge brut. S'utilitza com a unitat de mesura la quantitat de recursos usada per hectàrea i s'obté la informació a través de fulles de recol·lecció completades per agricultors i investigadors. A més de l'ús total d'inputs a nivell de finca, es tindran en compte les eleccions de cultiu, tipus de diversificació i maneig per parcel·la. Finalment, a nivell de cultiu es recullen dades de rendiments de cultiu segons quantitat i qualitat.

A nivell de cadena de valor es mesurarà l'increment del valor afegit relacionat amb el cultiu, la logística i les fases de processament en les diferents vies a través de les quals es dóna sortida als cultius: alimentació, pinso per animals o productes industrials. Així es podrà conèixer en quins casos les pràctiques de diversificació contribueixen a canvis en el valor del producte o en la quota de mercat, aparició de nous mercats o formes de vendre més sostenibles.

Finalment, pel que fa a la valoració dels elements de 'no mercat' implica quantificar diversos valors socials que no estan directament involucrats en la finca o en la cadena de valor. Es tracta de paràmetres socials i mediambientals que afecten tant al mercat com al benestar humà. A través de l'aproximació als serveis ecosistèmics es mesuren els beneficis que la població obté de la natura, com és l'aliment, les matèries primeres, el segrest de carboni, la pol·linització o el turisme i com la diversificació de cultius augmentaria la quantitat d’aquests beneficis, tenint en compte que la biodiversitat és essencial per a la sostenibilitat dels ecosistemes.

Entendre el valor econòmic d'aquests serveis, igual que posar en el centre del debat la comparació econòmica entre els sistemes de monocultiu convencional i els diversificats ajudarà els encarregats de gestionar les polítiques agrícoles i mediambientals a prendre decisions més adequades a la situació actual. En aquest àmbit és en el qual espera incidir aquesta nova metodologia.

Diverfarming és un projecte finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, dins el repte de "Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, investigació marina, marítima i d'aigües interiors i bioeconomia" en el qual participen les universitats Politècnica de Cartagena i Còrdova (Espanya), Tuscia (Itàlia), Exeter i Portsmouth (Regne Unit), Wageningen (Països Baixos), Trier (Alemanya), Pécs (Hongria) i ETH Zuric (Suïssa), els centres de recerca Consiglio per la ricerca in Agricoltura i l'anàlisi dell'economia agrària (Itàlia), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (Espanya) i l'Institut de Recursos Naturals LUKE (Finlàndia), l'organització agrària ASAJA i les empreses Casalasco i Barilla (Itàlia), Arento, Disfrimur Logística i indústries David (Espanya), Nieuw Brom Van Tilburg i Ekoboerdeij de Lingehof (Països Baixos), Weingut Dr. Frey (Alemanya), Nedel-Market KFT i Gere (Hongria) i Paavolan Kotijuusto la i Polven Juustola (Finlàndia). 

Jesús Domingo



CERCADOR DE NOTÍCIES

Col·legia't!
Directori professional
La Revista
Suport a la indústria agroalimentària

ACCÉS INTRANET

Visat telemàtic
Borsa de treball
Registre certificadors eficiència energètica

Publicitat

Catforest
Fitor Forestal
UPC School
Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya · C/Enamorats, 62-64 baixos · 08013 Barcelona · Telf. 93 217 97 53 · collegi@agricoles.org
Avís legal · Política de privacitat · Política de cookies