La nostra degana, Montserrat Bas Obradors, ha intervingut aquesta setmana al Parlament de Catalunya en el marc de la ponència sobre la Proposició de llei de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica per aportar la visió del col·lectiu professional que treballa directament sobre el territori.
Durant la seva intervenció, la degana va remarcar que la seguretat climàtica no és un concepte abstracte per als professionals del sector, sinó una realitat que impacta directament en la producció d’aliments, la gestió dels boscos, la disponibilitat d’aigua i la resiliència del territori. En aquest sentit, va expressar el suport del Col·legi a l’impuls de polítiques que reforcin la seguretat climàtica davant els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic al context mediterrani, com ara les sequeres més freqüents, l’estrès hídric, l’augment de plagues o el risc creixent d’incendis forestals.
La degana ambé va subratllar la importància que les polítiques climàtiques siguin realment eficaces i aplicables sobre el territori. En aquest sentit, va destacar que el canvi climàtic és un fenomen global i que les mesures adoptades han d’estar alineades amb les estratègies estatals i europees per tal de garantir-ne l’efectivitat.
Un dels punts centrals de la intervenció va ser la necessitat de posar més èmfasi en la gestió real del territori. Segons va explicar, el debat climàtic sovint se centra en les emissions o en les polítiques energètiques, però la seguretat climàtica també depèn en gran mesura de com es gestionen el sòl, l’aigua, l’agricultura i els boscos.
En relació amb l’àmbit forestal, la degana va recordar que els ecosistemes mediterranis són especialment vulnerables a la sequera, l’estrès climàtic i les plagues, i que l’abandonament de la gestió forestal incrementa la vulnerabilitat dels boscos i el risc d’incendis de gran intensitat. Per això, va defensar la necessitat d’una gestió forestal activa com a element clau per reforçar la seguretat climàtica.
També va posar l’accent en la importància d’entendre el territori com un mosaic agroforestal, en què l’agricultura i els boscos interactuen i contribueixen conjuntament a crear paisatges més resilients i a reduir riscos climàtics.
Pel que fa al sector agrari, va advertir que la transició climàtica no s’hauria de plantejar com una simple oposició entre agricultura convencional i agricultura ecològica, sinó com una oportunitat per millorar l’eficiència dels sistemes productius i reduir-ne l’impacte ambiental.
Finalment, la degana va reivindicar el paper del coneixement tècnic en el disseny i l’aplicació de les polítiques climàtiques. En aquest sentit, va defensar que els Enginyers Agrícoles i Forestals poden aportar coneixement aplicat en àmbits com la gestió del sòl, l’aigua, la producció agrària o la gestió forestal, i va proposar que els col·legis professionals i els experts tècnics tinguin un paper clar en els espais de governança i grups de treball que es puguin crear en el marc de la llei.
Durant la intervenció també va assenyalar que, si s’estableixen instruments econòmics o fiscals vinculats a aquesta normativa, és important que tinguin una finalitat clara i estiguin directament orientats a actuacions climàtiques concretes.
En conclusió, la degana va insistir en que la seguretat climàtica no es construeix només amb objectius, sinó amb una gestió efectiva del territori, en la qual el sector agrari, el sector forestal i els professionals tècnics poden tenir un paper molt rellevant.
