La biodiversitat vegetal és clau per mantenir la fertilitat i productivitat dels ecosistemes àrids

La biodiversitat vegetal

La biodiversitat vegetal és clau per mantenir la fertilitat i productivitat dels ecosistemes àrids

Un equip hispano-francès amb participació d'investigadors de l'Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha estudiat les múltiples facetes de la biodiversitat vegetal de 123 ecosistemes àrids i semi àrids distribuïts per tot el planeta. Els resultats, que apareixen recollits en un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) mostren la importància de les espècies poc abundants i la seva història evolutiva per mantenir la fertilitat i productivitat del sòl en zones àrides de tot el món.

Les condicions ambientals influeixen en les espècies de plantes que poden viure en un determinat lloc. Per exemple, si hi ha molta herbivoria, desenvoluparan espines per protegir-se. Si plou poc, com passa en bona part dels ambients ibèrics, creixeran fulles petites i gruixudes, o tiges que emmagatzemen aigua. Si hi ha neu, una forma aplanada i circular els ajudarà a lluitar amb el pes extra que han de suportar.

Aquesta varietat de trets o adaptacions funcionals forma part de la biodiversitat, però no és l'única. El nombre d'espècies o diversitat taxonòmica és la mesura més utilitzada i un bon indicador de com canvien els ecosistemes i quines conseqüències es poden esperar en el futur. També és important la seva diversitat evolutiva, és a dir, els milers d'anys d'evolució que atresoren les plantes. Es tracta d'un indicador de les adaptacions a climes passats, però també l'establiment de relacions mutualistes o la coevolució amb enemics com els patògens i els herbívors.

"Sabíem que totes aquestes facetes de la biodiversitat eren importants per al funcionament dels ecosistemes, però mai s'havien estudiat els seus efectes en conjunt. Això és important, ja que aquestes diferents facetes no estan necessàriament relacionades entre si, ni respondran igual al canvi climàtic. Per tant, hem de saber el seu paper en conjunt, no de manera aïllada, per poder predir millor les conseqüències d'aquests canvis en la diversitat", explica el coordinador de l'estudi, investigador Yoann LeBagousse-Pinguet, de la Universitat Rei Joan Carles.

Espècies menys abundants

Els científics han estudiat ecosistemes tan diferents com els espartars i brolles ibèrics, les sabanes africanes i australianes i la pampa de la Patagònia. En tots ells han avaluat diferents variables que, com el reciclatge de nutrients, el contingut de matèria orgànica en el sòl o la productivitat de la vegetació, determinen els cicles dels tres elements més importants per a la vida: el carboni, el nitrogen i el fòsfor.

Més enllà del nombre d'espècies, aquest estudi revela que les espècies menys abundants i la seva diversitat evolutiva són factors clau per mantenir el funcionament dels ecosistemes àrids.

"Curiosament, els trets funcionals de les espècies dominants són els que determinen cada funció per separat, però els seus efectes tenen signes diferents en cada un dels nutrients principals. És a dir, cap espècie dominant pot mantenir nivells alts de totes les funcions alhora, independentment de les condicions ambientals. Aquí és on entra el col·lectiu de les espècies menys comuns, aquestes sí que són capaços de proveir múltiples funcions, i el nostre estudi revela que és principalment el component evolutiu de la seva biodiversitat el que determina aquesta capacitat", remarca el professor de la Universitat Rei Juan Carlos Rubén Torices, que, quan es va desenvolupar l'estudi, treballava com a investigador a l'Estació Experimental de Zones Àrides.

El mostreig global que s'ha dut a terme per a aquesta investigació, únic al món, s'emmarca en el projecte BIOCOM, coordinat per Fernando T. Maestre, de la Universitat Rei Joan Carles, i que compta amb un ajut Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès).

• - Le Bagousse‐Pinguet, Y.; Soliveres, S.; Gross, N.; Berdugo, M.; Torices, R.; Maestre, F.T. Phylogenetic, functional and taxonomic richness have both positive and negative effects on ecosystem multifunctionality. Proceedings of the National Academy of Sciences. DOI: 10.1073/pnas.1815727116.

Jesús Domingo