General

El 21 de Març se celebra el dia Internacional dels Boscos i PEFC Catalunya ho celebra regalant un lot de productes gastronòmics i artesans de Catalunya.

L’any 2012 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el dia 21 de Març com el dia Internacional dels Boscos. Mitjançant la celebració d’aquest dia es vol rendir homenatge a la importància de tots els tipus de boscos i generar consciència respecte a la vital rellevància d’aquests. Cada any el Dia Internacional dels Boscos gira entorn un tema. Enguany es fa ressò del consum i la producció sostenible.

Missatges clau per a la conservació dels boscos.

El sector forestal genera llocs de treball per a almenys 33 milions de persones, i milers de milions de persones utilitzen els productes forestals. Es calcula que més de la meitat de la producció econòmica mundial (és a dir, el producte interior brut) depèn dels serveis dels ecosistemes, i això inclou els serveis que proporcionen els boscos.
S’estima que més de la meitat de tota la població mundial utilitza productes forestals no fusters per a millorar el seu benestar i els seus mitjans de subsistència.

Els boscos són essencials per a la salut del planeta i el benestar dels éssers humans.
Els boscos cobreixen gairebé un terç de la superfície continental de la Terra i proporcionen béns com la fusta, combustible, aliments i farratge per a les persones, ajuden a combatre el canvi climàtic, protegeixen la biodiversitat, els sòls, els rius i els embassaments, i serveixen com a llocs on les persones poden acostar-se a la natura.
L’ús sostenible dels boscos ens ajudarà a avançar cap a una economia basada en materials renovables, reutilitzables i reciclables. La fusta es pot emprar per a propòsits diversos, amb un impacte ambiental menor que molts materials alternatius.

Una vegada que s’utilitza la fusta, es pot reutilitzar i reciclar, la qual cosa estén la seva vida útil i redueix encara més la seva petjada material.
En estendre’s l’ús dels productes forestals es contribueix a la neutralitat del carboni.

La ciència i la innovació estan generant productes nous molt interessants a partir de la fusta i els arbres, la qual cosa inclou tèxtils, aliments, materials de construcció, cosmètics, productes bioquímics, bioplàstics i medicaments. El reemplaçament de materials menys sostenibles per fusta renovable i productes derivats dels arbres pot reduir la petjada de carboni.

La fusta sostenible és un material essencial per a reverdir les ciutats. El sector de l’edificació i la construcció és responsable de gairebé el 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle vinculades a l’energia a tot el món. La innovació està fent possible emprar més fusta en edificis alts i altres infraestructures, la qual cosa ens ajuda a reverdir les nostres ciutats pel fet que la fusta emmagatzema carboni, la seva producció consumeix menys energia que molts materials de construcció i proporciona un bon aïllament.

Els boscos són vitals per a sustentar la producció d’aliments. Els serveis dels ecosistemes forestals , com el manteniment de la biodiversitat, la regulació del clima, la qualitat de l’aigua i el sòl i la pol·linització, són essencials per als sistemes agroalimentaris sostenibles i per a alimentar a una població mundial en creixement.

Addicionalment, s’estima que més de les tres quartes parts de les llars rurals de tot el món obtenen aliments silvestres dels boscos i altres entorns. Es necessita més acció per a detenir la desforestació i la degradació. El món ha perdut 420 milions d’hectàrees de boscos – superfície que supera la grandària de l’Índia – des de 1990, i la desforestació continua, amb una àrea al voltant de 10 milions d’hectàrees per any, principalment a causa de l’expansió agrícola. La gestió sostenible dels boscos pot ajudar a reduir la desforestació i la degradació, restaurar paisatges degradats i proporcionar ocupacions i materials renovables per a les persones.

Triem productes de fusta provinents de fonts legals i sostenibles. Els consumidors poden contribuir a l’ús sostenible dels boscos en triar productes de fusta amb etiquetes o certificacions que confirmin la seva procedència de fonts legals i sostenibles.

Font: FAO. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura.
https://www.fao.org/international-day-of-forests/key-messages/en/

Enllaç Vídeo: https://youtu.be/NJm2jV2CE5E

Sorteig Fotografia el teu Bosc.

Volem celebrar el pròxim dia 21 de Març el Dia Internacional dels Boscos regalant un lot gastronòmic de productors artesans de Catalunya valorat en 100 Euros!  I com ho volem fer? Doncs fent un sorteig per xarxes socials, concretament a Instagram i a Facebook. Volem demanar que entre l’1 i el 20 de Març les persones compartim a les xarxes fotografies de com ens agrada gaudir del bosc, quin és el teu bosc preferit, etc.

Entre totes les fotografies que es comparteixin, el dia 21 de Març es farà el sorteig del lot i s’anunciarà a les xarxes l’usuari premiat.

Us agrairíem que els col·legiats del CETAFC que hi participeu, també etiqueteu al Col·legi a les xarxes.

Requisits de participació:

1. Fes una foto de com gaudeixes del teu bosc preferit. 
2. Etiqueta la teva imatge amb #diadelsboscos2022 i #IntlForestDay
3. Fes m’agrada a la publicació i segueix @pefccatalunya 
4. Etiqueta a un amic amb qui compartiries el premi (més etiquetes, més oportunitats)
5. Comparteix la teva publicació en històries.
Fotografies rebudes del 1 al 20 de Març. Data del sorteig 21 de Març.

“La Mesa de la Sequía” o Taula de la Sequera, que sota la presidència del subsecretari d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Ernesto Abati García-Manso, es va reunir per primera vegada el passat divendres 4 de març, es va limitar de moment a iniciar un procés d’anàlisi i seguiment dels efectes que l‟escassetat de pluja pugui tenir sobre les produccions agràries, així com d’estudi de les possibles mesures a adoptar per fer-los front, tant per part del Govern central, com per les CC.AA”.

No es va adoptar, en canvi, cap mesura concreta a la reunió encara per pal·liar una situació, que ja és força delicada en més de la meitat del territori, sobretot pel que fa a les pastures i als cultius de secà, així com a la propera campanya de regs, malgrat esperar pluges durant aquests propers dies.

Després de conformar-se com a fòrum de coordinació interadministrativa, comptarà amb un Grup Tècnic Permanent de treball.

La primera reunió va ser, per tant, una presa inicial de contacte, en què les CC.AA. es van limitar a exposar la situació hídrica i hidrològica dels seus respectius territoris. En aquesta exposició, segons el MAPA, es va constatar la situació generalitzada d’escassetat de pluges i d’aigua embassada, que afecta de manera molt desigual els diferents territoris, amb uns registres pluviomètrics a l’actual any hidrològic que són molt inferiors a la mitjana de els darrers 10 anys.

Tot i això, el MAPA considera que la situació és canviant, amb unes previsions d’evolució incertes. De moment, afegeix, no és possible fer una avaluació del impacte de l’escassetat de pluges sobre les diferents produccions agrícoles i ramaderes, ja que, en casos com els cultius herbacis i de secà, dependran en bona mesura de l’evolució meteorològica de les properes setmanes.

La creació de grup de treball tècnic mantindrà contacte permanent per al intercanvi d’informació.

La Taula de la Sequera tornarà a reunir-se en ple properament, quan hi hagi informació rellevant. Mentrestant, les diferents CC.AA. i les organitzacions agràries faran arribar per escrit al MAPA les seves propostes de mesures, que seran estudiades pel plenari de l’esmentada Mesa.

Juntament amb els responsables de les CC.AA. van participar en aquesta primera trobada, celebrada per videoconferència, les organitzacions agràries ASAJA, COAG i UPA, Cooperatives Agroalimentàries i la Federació Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya (Fenacore). Per part del Govern, van assistir representants del MAPA i del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (Miterd).

Segons el MAPA, aquesta situació de sequera hidrològica agreuja encara més si és possible una situació prèvia, caracteritzada per l’augment del preu de l’energia, de les matèries primeres i dels fertilitzants, en què és previsible, a més, que repercuteixin les conseqüències de la recent agressió bèl·lica de Rússia a Ucraïna.

Segons les dades del Miterd, la reserva hidràulica peninsular se situa en un 40,5% de la seva capacitat (15.671 hm3), un valor inferior en un 54,7% al de l’any passat per aquestes mateixes dates, i en un 60% per sota la mitjana dels darrers 10 anys.

El valor mitjà nacional de les precipitacions acumulades al començament de l’any hidrològic 2021/2022 (en el període que va de l’1 d’octubre a l’1 de març del 2022) ha estat de 204,1 mm, un 41,8% inferior al valor normal.

Jesús Domingo