KIT DIGITAL. Ajuts a la digitalització de les empreses

QUÈ ÉS EL PROGRAMA KIT DIGITAL?
El Kit Digital és una iniciativa del Govern d’Espanya, que té com a objectiu subvencionar la implantació de solucions digitals disponibles al mercat per aconseguir un avanç significatiu al nivell de maduresa digital de les empreses beneficiàries a través de les solucions dels agents digitalitzadors.

3.067 M €
Període d’execució: 2022-2023

 

BENEFICIARIS
Les solucions digitals que proporciona el Kit Digital estan orientades a les necessitats de les petites empreses, microempreses i treballadors autònoms, que pertanyin a qualsevol sector o tipologia de negoci. Si l’empresa beneficiària compleix les condicions establertes a les bases de la convocatòria de l’ajuda del Kit Digital, podrà disposar d’un bo digital per accedir a les solucions de digitalització.

 

SEGMENTS DE BENEFICIARIS
Import bo digital
Segment I. Petites empreses entre 10 i 49 empleats 12.000 €
Segment II. Petites empreses o Microempreses d’entre 3 i 9 empleats 6.000 €
Segment III. Microempreses d’entre 1 i 2 empleats i persones en situació d’autoocupació 2.000 €

 

TECNOLOGIES INCLOSES

Lloc web – Ajut màxim: 2.000 €
Comerç electrònic – Ajut màxim: 2.000 €
Gestió de xarxes socials – Ajut màxim: 2.500 €
Gestió de clients i proveïdors – Ajut màxim: 4.000 €
Business intelligent i analítica de dades – Ajut màxim: 4.000 €
Oficina virtual – Ajut màxim: 250 €
Gestió de processos – Ajut màxim: 6.000 €
Comunicacions segures – Ajut màxim: 125 €
Ciberseguretat – Ajut màxim: 250 €
Factura electrònica – Ajut màxim: 1.000 €

 

Des de PIMEC us ajudaran a aconseguir el bo digital, facilitant-vos la tramitació i donant orientació per escollir l’agent digitalitzador que encaixi millor amb les necessitats del beneficiari. Les empreses beneficiàries disposen de tota la informació disponible fins al moment en la web https://www.kitdigital.net/, i poden registra-se al formulari per estar informades de totes les novetats.

Si voleu anar rebent les novetats, podeu apuntar-vos al següent formulari: https://www.kitdigital.net/empreses-beneficiaries/#formulari

Vacunes per a les hortalisses?

La recerca de mesures de control fitosanitari respectuoses amb el medi ambient, així com les dificultats i el temps necessari per desenvolupar varietats de plantes resistents a virus, han motivat que es reprengui amb força el desenvolupament de mètodes de control de virosi alternatius, entre d’altres la protecció creuada.

Cal recordar que a nivell comercial, ja hi ha productes que indueixen resistència mitjançant la pre-immunització de la planta davant un espectre d’aïllats del patogen en qüestió, aquest és el cas d’AbioProtect, “vacuna” davant del virus del mosaic del cogombre dolç (PepMV) en tomàquet desenvolupada per Abiopep i que ha estat registrat com a producte fitosanitari de baix risc.

Davant aquestes vacunes ens preguntem: Què és la pre-immunització de cultius?

La protecció creuada, també anomenada “pre-immunització” o més col·loquialment “vacunació”, és un mètode de control de virosi en què la preinoculació amb aïllats atenuats d’un virus prevé infeccions posteriors amb aïllats agressius del mateix virus. Abiopep ha desenvolupat AbioProtect, una “vacuna” eficaç davant del virus del mosaic del cogombre dolç (Pepino mosaic virus, PepMV), un patogen de tomàquet que està causant importants perjudicis econòmics.

Jesús Domingo

Sòls i geologia del massís del Montgrí

Jornada de camp
Torroella de Montgrí, 4 de desembre de 2021

El massís del Montgrí s’erigeix amb identitat geomorfològica pròpia enmig de la plana empordanesa i defineix alhora una tipologia de sòls pròpia i diferenciada.

Aquesta jornada es desenvoluparà amb una primera part d’introducció al coneixement de la geologia del massís del Montgrí i dels conceptes bàsics d’identificació de sòls. La part central de la jornada es realitzarà a camp amb diverses parades en un recorregut al llarg del Montgrí en el què es mostraran els principals trets geològics del massís i els sòls que s’hi desenvolupen.

Lloc de realització
Museu de la Mediterrània. Can Quintana
Carrer d’Ullà, 31
Torroella de Montgrí
(Baix Empordà, Girona)

Inscripcions
A través del Centre d’Informació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter:
Tel.: 972 751 701 – opalou@gencat.cat

Per a més informació consulteu el programa als documents relacionats.

Inici del període d’informació pública del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna per a Espanya (PEPAC) per part del MAPA

Us infromem que el 30 de novembre va inniciar-se el període d’informació pública del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna per a Espanya (PEPAC) per part del MAPA:

MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN

Anuncio de la Secretaría General de Agricultura y Alimentación del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la apertura del período de información pública de la “Versión inicial del Plan Estratégico de la Política Agraria Común para España (PEPAC)” y del “Estudio Ambiental Estratégico del PEPAC”.

https://www.boe.es/boe/dias/2021/11/30/pdfs/BOE-B-2021-48831.pdf

 

VERSIÓN INICIAL DEL PLAN ESTRATÉGICO DE LA PAC 2023-2027 DE ESPAÑA DOCUMENTO PARA INFORMACIÓN PÚBLICA EN EL MARCO DE LA EVALUACIÓN AMBIENTAL ESTRATÉGICA

Jornada sobre Barreres i vida quotidiana. Arquitectòniques, comunicatives i socials

Benvolguts/Benvolgudes,

En el marc de les Jornades Intercol·legials on-line 2021, el Grup de Treball sobre Discapacitat de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, organitza el proper 2 de desembre, amb ocasió del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat  que se celebra l’endemà 3 de desembre, una “Jornada sobre Barreres i vida quotidiana. Arquitectòniques, comunicatives i socials”, de 17:00 a 19.00 h, en format on-line, amb el programa següent:

Presentació: Sra. Núria Carrera, vicepresidenta de l’Associació Intercol·legial

Moderació: Sr. Xavier Puigdollers, advocat, president de la Comissió de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ICAB i coordinador del Grup de Treball Intercol·legial sobre Discapacitat

  • Taula Rodona sobre les barreres en la vida quotidiana:
    • Barreres arquitectòniques: Sra. Marta Bordas, Doctora arquitecta per la UPC BarcelonaTech (SP) i la TUT (FI), àrea d’expertesa en accessibilitat universal i disseny inclusiu.
    • Barreres comunicatives: Sra. Natàlia Talleda, logopeda i terapeuta ocupacional. Parc Sanitari Pere Virgili
    • Barreres socials: Sr. Antonio Centeno, llicenciat en Matemàtiques, docent i membre delForo de Vida Independiente y Divertad (FVID)
  • Aproximació personal i professional (testimoniatges fila zero)
    • Sra. Carolina Ibáñez Barea, presidenta de la Fundació ADIMIR
    • Sra. Vanessa Fuentes, psicòloga, formadora, membre del Grup de Treball “Psicologia i discapacitat” del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
    • Sr. Pau Llobet Poal, secretari de la Coordinadora Catalana d’Entitats Tutelars (CCET) i coordinador de FADESIA.
  • Col·loqui final
  • Projecció vídeo

 

Data: 2 de desembre 2021

Hora: 17 hores

Modalitat:on-line

Inscripcions: clicar al següent enllaç:

https://us02web.zoom.us/webinar/register/WN_FWpa50wyQcS_ND-RPxzHWA

Jornada sobre la situació actual dels joves Post-Covid

Benvolguts/Benvolgudes,

En el marc de les Jornades Intercol·legials 2021, la Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, organitza, el proper 1 de desembre, de 17:00 a 18.00 h, una Jornada sobre la situació actual dels joves Post-Covid, amb el programa següent:

  • · 17h. Benvinguda a càrrec de Núria Carrera i Comes, vicepresidenta de la Intercol·legial i presidentade la Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitat. 
  • · 17.05h. Presentació de la conferència Situació actual dels Joves Post-Covid, a càrrec de Anna Parés i Rifà, ex-degana del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya
  • · 17.10h. Inici de conferència a càrrec de José Ramón Ubieto Pardo, psicòleg clínic, membre de la Asociación Mundial de Psicoanálisis, professor  de la UOC i col·laborador habitual de La Vanguardia.
  • · 18 h. Torn obert de preguntes

  

Data: 1 de desembre de 2021

Hora: 17 hores

Modalitat :on-line

Inscripció, clicar el següent enllaç: https://us02web.zoom.us/webinar/register/WN_OXqNIE70TSWyDaNWJpT0xg

Jornada presencial i online ‘L’activitat geològica de l’ICGC enfront els reptes de futur’

Jornada presencial i online

“L’activitat geològica de l’ICGC enfront els reptes de futur”

Dimecres, 1 de desembre de 2021, de 10.00 a 12.20 hores
Sala d’Actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

 


Fer front als efectes de la crisi climàtica i ambiental interpel·la a la comunitat de geòlegs i al conjunt de professionals de les Ciències de la Terra. En aquest context, a fi d’assolir el coneixement necessari per a una planificació i desenvolupament sostenible del conjunt del territori, és necessari disposar d’una gran quantitat de dades geològiques del sòl i del subsol.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), com a ens públic responsable d’impulsar i portar a terme actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la transferència d’informació sobre el sòl i el subsol de Catalunya, ha programat aquesta jornada de reflexió i debat entorn a l’activitat geològica que desenvolupa.

Programa:

  • 10.00 – 10.10
  • Benvinguda i introducció a la jornada
  • Antoni Roca, subdirector general de Geologia Regional i Geofísica, ICGC
  • 10.10 – 10.30
  • Mapa geològic de Catalunya: Estat i previsió d’avenç
  • Miquel Vilà, Unitat de Geologia Regional, ICGC
  • 10.30 – 10.50
  • Geologia regional de Catalunya: Un exemple de transferència del coneixement des del món acadèmic
  • Josep Anton Muñoz, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, Universitat de Barcelona (UB)
  • 10.50 – 11.10
  • El paper de l’ICGC en la gestió dels riscos geològics
  • Marta González, Sistema d’informació de Riscos Geològics, ICGC
  • 11.10 – 11.30
  • El coneixement geològic en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible
  • Jordi Cirés, Subdirecció General de Geologia Regional i Geofísica, ICGC
  • 11.30 – 12.20
  • Taula rodona

Lloc: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Parc de Montjuïc, 08038 Barcelona (mapa)

Data i hora: dimecres, 1 de desembre de 2021, de 10.00 a 12.20 hores

Inscripció online: Els que vulgueu assistir-hi remotament, no cal que us registreu. Podeu fer-ho clicant en aquest l’enllaç el dia 1 de desembre de 2021 a les 10.00 hores. Si assistiu a l’esdeveniment en directe però remotament, podreu fer-nos arribar les vostres preguntes enviant un correu a icgc_jornades@icgc.cat .

Inscripció acte presencial: L’assistència és gratuïta però, atesa la capacitat limitada de la sala, és indispensable inscriure’s al més aviat possible.

És imprescindible l’ús, en tot moment, de mascareta

 

Inscripció presencial

 

Jornada Intercol·legial: Next Generation: com afronten la recuperació econòmica postpandèmia els sectors de l’enginyeria, l’arquitectura i la tècnica

Jornada Intercol·legial: Next Generation EU: com afronten la recuperació econòmica postpandèmia els sectors professionals de l’enginyeria, l’arquitectura i la tècnica.

En el marc de les Jornades Intercol·legials 2021, la Comissió Sectorial de l’Enginyeria, Arquitectura i Tècnica de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, organitza, el proper 1 de desembre, de 17:00 a 18.30 h, una Jornada amb el títol “Next Generation EU: com afronten la recuperació econòmica postpandèmia els sectors professionals de l’enginyeria, l’arquitectura i la tècnica

La crisi de la COVID-19 planteja un desafiament de proporcions històriques. La UE i els seus Estats membres han hagut d’adoptar mesures d’emergència per protegir la salut dels ciutadans i evitar el col·lapse de l’economia. Això ha requerit impulsar un fons econòmic sense precedents i plantejar solucions innovadores que impulsin la convergència, la resiliència i la transformació a la Unió Europea. El 21 de juliol de 2020, el Consell Europeu va acordar un instrument excepcional de recuperació temporal conegut com a “Next Generation EU”. En aquesta jornada és vol compartir i debatre les actuacions i solucions que s’impulsaran en l’àmbit dels sectors professionals i col·lectius de l’enginyeria, arquitectura i tècnica en el marc d’aquests Fons Europeus de Recuperació Econòmica amb el programa següent:

  1. Presentació de la jornada, a càrrec del Sr. Jaume Casas president de la Comissió Sectorial de l’Enginyeria, Arquitectura i Tècnica.
  2. Taula rodona, moderada per un representant del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
  3. Presentació de la ponència “Reptes i incògnites del NextGEN de transició energètica en el món local”, a càrrec del Sr. Gil Lladó Morales, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
  4. Presentació de la ponència  “La geotèrmia com a recurs, i els ajuts a les energies renovables tèrmiques en el sector residencial”,  a càrrec del Sr. Albert Pujades, Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya.
  5. Presentació de la ponència  “El llibre de l’edifici”, a càrrec del Sr. Albert Cuchí, Col.legi d’Arquitectes de Catalunya
  6. Presentació de la ponència  “Les oficines de rehabilitació en l’activació de la rehabilitació energètica”,  a càrrec del Sr. Jordi Marrot, Col.legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona.
  7. Torn obert d’intervencions dels assistents.
  8. Conclusions i cloenda de la jornada.


Data: 1 de desembre de 2021

Hora: 17 hores

Modalitat : on-line

Inscripció, clicar el següent enllaç:

https://us02web.zoom.us/webinar/register/WN_fp3BkGH4RtekzW-ZO7lbyQ

 


Webinar – Què és QGIS i la seva aplicació al món agrícola

Webinar gratuït
30 de novembre de 2021
17:30 hores

El proper 30 de novembre el Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Técnicos Agrícolas de España, organitza el webinar gratuït ”Què és QGIS i la seva aplicació al món agrícola”.

El webinar es realitzarà en castellà.

Es comptarà amb la presència del ponent Aurelio Morales San José, Llicenciat en Geografia i Màster en Sistemes de Informació Geogràfica. Consultor SIG des de l’any 2003 en empreses d’enginyeria i fundador i director de MappingGIS des de l’any 2012.

Per a participar al webinar és necessària la inscripció clicant aquí (Places limitades per ordre d’inscripció amb preferència per a col·legiats). Inscripció oberta fins el 29 de novembre.

Per a més informació consulteu el programa als documents relacionats.

Jornada 50 anys a Mercabarna. 50 anys de canvis

Jornada 50 anys a Mercabarna. 50 anys de canvis

Dilluns 29 de novembre de 2021, a les 18 h

Programa            

  • – Inauguració a càrrec de Jordi Valls, director general de Mercabarna, i Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA
  • – Ponència inaugural a càrrec de Manuel Guàrdia, coautor de Memòria del mercat del Born
  • – Ponències sobre l’evolució dels canals de comercialització de fruites i verdures (1971-2021), a càrrec de Joaquim Ros, de la ICEA, i de Jaume Flores, president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM)
  • – Ponència sobre canvis en les pautes de consum (1971-2021), a càrrec del Dr. Abel Mariné, de la Universitat de Barcelona i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA)

 

El passat mes d’agost del 2021 es compliren exactament cinquanta anys del trasllat del Born a Mercabana i ambdues institucions, Mercabarna i la ICEA, van considerar que calia reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que la data s’ho mereixia. I ho hem plantejat en una jornada amb tres eixos.

En el primer lloc, hem volgut que un expert i profund coneixedor del Born com és l’arquitecte Manel Guàrdia, que, juntament amb José Luis Oyón, és coautor del llibre Memòria del mercat del Born (editat per l’Ajuntament de Barcelona), ens fes cinc cèntims dels darrers anys del moviment del vell edifici i de totes les peripècies que es van viure en la negociació per a anar a Mercabarna.

En segon lloc, vam considerar que els canals de comercialització havien evolucionat molt i calia analitzar-ho i qui millor per a parlar-ne que Joaquim Ros, que ha estat més de trenta anys a la direcció de Mercabana, i Jaume Flores, president de l’AGEM.

I, en tercer lloc, per a completar la visió de tots aquests anys, ens faltava el darrer graó de la cadena: el consum i com ha variat en aquest mig segle. Per a parlar del consum ens acompanyarà el professor Abel Mariné, que és la persona indicada com a membre de la Universitat de Barcelona, i de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i un molt bon coneixedor i comunicador del sector de l’alimentació de tot el món.

D’aquesta manera volem fer-nos ressò de la importància de totes les baules de la cadena de valor en complir-se en el mateix any una doble celebració: els cinquanta anys del trasllat i el centenari de la formació del mercat majorista en el mateix Born (va ser el 1921). A més, aquestes dues commemoracions s’escauen en l’any en què Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible

  • DATA: Dilluns 29 de novembre de 2021, a les 18 h
  • LLOC: Passeig de Gràcia 55, 6è 6a – 08007 Barcelona (COEAC)
  • ORGANITZA: Mercabarna i Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)
  • Cal confirmar l’assistènciaicea@iec.cat. Termini: dilluns 29 de novembre, a les 14­ h

Els enginyers Tècnics Agrícoles ens podem inscriure en el Registre d’Assessors Fiscals Agraris del Consejo General

Us recordem que els enginyers Tècnics Agrícoles ens podem inscriure en el Registre d’Assessors Fiscals Agraris del Consejo General, gràcies al conveni que es va signar l’any 1999 amb l’Agència Tributària.

A conseqüència de l’adhesió del Consejo al “Codi de Bones Pràctiques d’Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris”, reconeguda per l’Agència Tributària, hem cregut necessari establir uns criteris d’interpretació sobre els requisits de formació i/o experiència en matèria fiscal exigits per a la inscripció dels col·legiats en l’expressat Registre.

En relació amb el requisit de formació, el Consejo ha organitzat un curs d’assessorament fiscal agrari pels col·legiats que compleix amb el contingut mínim exigit per a la inscripció en el Registre.

CETAFC

Manifest institucional amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones

25 de novenmbre de 2021

Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant d’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària.

En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes. D’aquestes formes de violència, n’hi ha que evolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha succeït a partir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

La modificació d’aquesta Llei introdueix el reconeixement de noves formes de violència, com ara:

La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que es defineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme.

― La violència de segon ordre, que consisteix en la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista. Inclou els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació de violència masclista.

― La violència vicària, entesa com qualsevol tipus de violència exercida contra les filles i els fills amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare, de manera que, a més de la violència directa que reben les filles i els fills en el context de la violència 2/4 masclista, hi ha la finalitat de fer mal a la mare, la qual cosa esdevé un atemptat contra la maternitat i la infància.

― La violència digital, que consisteix en tots els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips masclistes; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de la dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d’expressió.

La violència masclista digital és, al mateix temps, un tipus de violència masclista i un nou àmbit. Lamentablement, és urgent treballar-hi, perquè en totes les seves formes gaudeix d’una gran impunitat. Segons diferents estudis, com el que va publicar la revista Pikara Magazine el 2018 o el d’Amnistia Internacional de 2017, el 76% de les dones han canviat les seves conductes per por a patir ciberassetjament i el 26% decideix ignorar aquesta situació molt probablement perquè el sistema no està donant respostes efectives que garanteixin la protecció i seguretat que necessiten les dones que pateixen aquest tipus de violència.

No podem oblidar, però, que les xarxes socials també són un instrument de suport mutu i de sororitat, i que poden esdevenir un canal de denúncia i de visibilització de moltes formes de violència masclista. Per això, cal potenciar les xarxes socials amb perspectiva feminista, perquè esdevinguin també instruments de conscienciació i supervivència dins el sistema patriarcal.

L’esmentada modificació de la Llei també reconeix diversos àmbits en què es produeix la violència masclista:

― La violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones. En aquest cas, la violència masclista es produeix en espais de la vida pública i política, com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, els mitjans de comunicació o les xarxes socials.

― La violència en l’àmbit institucional, constituïda per les accions i omissions de les autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o institució pública que tinguin per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir l’accés a les 3/4 polítiques públiques i a l’exercici dels drets que reconeix aquesta mateixa Llei per assegurar una vida lliure de violència masclista, d’acord amb els supòsits inclosos en la legislació sectorial aplicable. Per tant, disposem d’un instrument legal més per treballar contra aquest tipus de violència.

Finalment, volem destacar l’impacte i la indignació que ens produeixen les violències sexuals, les quals ens sacsegen intensament. Des d’aquí, avui, 25 de novembre, volem reiterar tot el nostre suport i la nostra empatia a les supervivents i el seu entorn. No podem continuar consentint que les dones visquin amb por, amb la llibertat coartada per l’amenaça d’unes agressions sexuals que ja haurien d’estar desterrades d’una societat democràtica i lliure. Les violències sexuals atempten contra el principi de llibertat individual. En aquest sentit, la Llei 17/2020 recull per primer cop una definició del concepte de consentiment sexual, que s’entén com la voluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, que dona pas a l’exercici de pràctiques sexuals i l’avala. La prestació d’aquest consentiment s’ha de fer des de la llibertat i ha de romandre durant tota la pràctica sexual. No hi ha consentiment si l’agressor crea unes condicions o s’aprofita d’un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona.

Malgrat l’avenç en la identificació i visibilització de totes les violències masclistes, queda un llarg camí per conscienciar la societat sobre aquestes violències, perquè, dins del ventall de reaccions, la negació i l’actitud defensiva continua sent la reacció més habitual dels homes. Avui, però, volem emfatitzar totes les accions, individuals i comunitàries, que són fonamentals per erradicar les violències masclistes. Les accions que constitueixen una font de suport i resiliència per a les supervivents, les que demostren compromís, implicació, coratge i ètica, i les que acompanyen des de l’autodeterminació i que fan sentir les supervivents que “no estan soles”, abans, durant i després de qualsevol agressió masclista.

Cal, doncs, articular i coordinar les actuacions necessàries contra tots aquests tipus de violències masclistes ja existents, ara ja identificades i emparades per la Llei 17/2020, i dotar-nos d’instruments efectius per combatre totes aquestes violències; n’és un exemple el nou protocol d’abordatge de les violències masclistes a Catalunya, que ha de vertebrar els circuits d’actuació, tant des de les comissions d’àmbit local com des de la Comissió Nacional.

Davant de totes aquestes violències masclistes tenim un gran repte: actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i tots els territoris. Que 4/4 les dones gaudeixin de vides lliures i dignes, en qualsevol espai i àmbit, ha de ser l’eix de totes les societats democràtiques i de les seves institucions.

Està en mans de totes les persones que formem aquesta societat la dignitat d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista. No podem oblidar que cal activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes, perquè de manera individual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals, i se n’allunyin. Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i en tots els àmbits de la societat. Necessitem crear nous referents per construir milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores.

Només així, teixint aliances i complicitats, podrem construir un teixit comunitari i una xarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones i tots els col·lectius oprimits d’aquesta societat. Necessitem estendre la cultura dels afectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els àmbits de les nostres vides. Com diu bell hooks, “considerar l’amor com una acció, més que un sentiment, per acceptar la responsabilitat d’estimar”, estimar des de la llibertat, la igualtat i el respecte.

Per una vida lliure de violències masclistes!

Manifest signat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Trobareu el document original als documents relacionats.

Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació dela Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltantd’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure deviolències ha de ser diària.En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que esresisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes iàmbits de les violències masclistes. D’aquestes formes de violència, n’hi ha queevolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha succeït apartir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008,del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.La modificació d’aquesta Llei introdueix el reconeixement de noves formes deviolència, com ara:― La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que esdefineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés auna informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes iinformades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi lasalut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisionssobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicionsen què es duu a terme.― La violència de segon ordre, que consisteix en la violència física o psicològica,les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones quedonen suport a les víctimes de violència masclista. Inclou els actes que impedeixenla prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació deviolència masclista.― La violència vicària, entesa com qualsevol tipus de violència exercida contra lesfilles i els fills amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare, de manera que,a més de la violència directa que reben les filles i els fills en el context de la violència
2/4masclista, hi ha la finalitat de fer mal a la mare, la qual cosa esdevé un atemptatcontra la maternitat i la infància.― La violència digital, que consisteix en tots els actes de violència masclista imisogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment,amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxessocials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània ialtres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquestsactes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips masclistes;danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar dela dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política ila seva llibertat d’expressió.La violència masclista digital és, al mateix temps, un tipus de violència masclista i unnou àmbit. Lamentablement, és urgent treballar-hi, perquè en totes les seves formesgaudeix d’una gran impunitat. Segons diferents estudis, com el que va publicar larevista Pikara Magazine el 2018 o el d’Amnistia Internacional de 2017, el 76% de lesdones han canviat les seves conductes per por a patir ciberassetjament i el 26%decideix ignorar aquesta situació molt probablement perquè el sistema no estàdonant respostes efectives que garanteixin la protecció i seguretat que necessitenles dones que pateixen aquest tipus de violència.No podem oblidar, però, que les xarxes socials també són un instrument de suportmutu i de sororitat, i que poden esdevenir un canal de denúncia i de visibilització demoltes formes de violència masclista. Per això, cal potenciar les xarxes socials ambperspectiva feminista, perquè esdevinguin també instruments de conscienciació isupervivència dins el sistema patriarcal.L’esmentada modificació de la Llei també reconeix diversos àmbits en què esprodueix la violència masclista:― La violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones. Enaquest cas, la violència masclista es produeix en espais de la vida pública i política,com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, elsmitjans de comunicació o les xarxes socials.― La violència en l’àmbit institucional, constituïda per les accions i omissions deles autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o instituciópública que tinguin per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir l’accés a les
3/4polítiques públiques i a l’exercici dels drets que reconeix aquesta mateixa Llei perassegurar una vida lliure de violència masclista, d’acord amb els supòsits inclosos enla legislació sectorial aplicable. Per tant, disposem d’un instrument legal més pertreballar contra aquest tipus de violència.Finalment, volem destacar l’impacte i la indignació que ens produeixen lesviolències sexuals, les quals ens sacsegen intensament. Des d’aquí, avui, 25 denovembre, volem reiterar tot el nostre suport i la nostra empatia a les supervivents iel seu entorn. No podem continuar consentint que les dones visquin amb por, amb lallibertat coartada per l’amenaça d’unes agressions sexuals que ja haurien d’estardesterrades d’una societat democràtica i lliure. Les violències sexuals atemptencontra el principi de llibertat individual. En aquest sentit, la Llei 17/2020 recull perprimer cop una definició del concepte de consentiment sexual, que s’entén com lavoluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, quedona pas a l’exercici de pràctiques sexuals i l’avala. La prestació d’aquestconsentiment s’ha de fer des de la llibertat i ha de romandre durant tota la pràcticasexual. No hi ha consentiment si l’agressor crea unes condicions o s’aprofita d’uncontext que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sensecomptar amb la voluntat de la dona.Malgrat l’avenç en la identificació i visibilització de totes les violències masclistes,queda un llarg camí per conscienciar la societat sobre aquestes violències, perquè,dins del ventall de reaccions, la negació i l’actitud defensiva continua sent la reacciómés habitual dels homes. Avui, però, volem emfatitzar totes les accions, individuals icomunitàries, que són fonamentals per erradicar les violències masclistes. Lesaccions que constitueixen una font de suport i resiliència per a les supervivents, lesque demostren compromís, implicació, coratge i ètica, i les que acompanyen des del’autodeterminació i que fan sentir les supervivents que “no estan soles”, abans,durant i després de qualsevol agressió masclista.Cal, doncs, articular i coordinar les actuacions necessàries contra tots aquests tipusde violències masclistes ja existents, ara ja identificades i emparades per la Llei17/2020, i dotar-nos d’instruments efectius per combatre totes aquestes violències;n’és un exemple el nou protocol d’abordatge de les violències masclistes aCatalunya, que ha de vertebrar els circuits d’actuació, tant des de les comissionsd’àmbit local com des de la Comissió Nacional.Davant de totes aquestes violències masclistes tenim un gran repte: actuar demanera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i tots els territoris. Que
4/4les dones gaudeixin de vides lliures i dignes, en qualsevol espai i àmbit, ha de serl’eix de totes les societats democràtiques i de les seves institucions.Està en mans de totes les persones que formem aquesta societat la dignitatd’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista. No podem oblidar que cal activari connectar el sentiment de responsabilitat en els homes, perquè de maneraindividual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes pròpies i delsseus iguals, i se n’allunyin. Cal desobeir els mandats de la masculinitat méstradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, ien tots els àmbits de la societat. Necessitem crear nous referents per construir milersde masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores.Només així, teixint aliances i complicitats, podrem construir un teixit comunitari i unaxarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones itots els col·lectius oprimits d’aquesta societat. Necessitem estendre la cultura delsafectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots elsàmbits de les nostres vides. Com diu bell hooks, “considerar l’amor com una acció,més que un sentiment, per acceptar la responsabilitat d’estimar”, estimar des de lallibertat, la igualtat i el respecte.Per una vida lliure de violències masclistes!