Una revolució agrària i cultural pionera.
La Llotja de Reus va ser l’escenari aquest passat dilluns de la presentació del llibre El Grup de Pagesos Actius de Mont-roig del Camp (SEGE), 1968-1974, de Joan Gamundi. L’obra relata la revolució cultural i agrària al Baix Camp i a Catalunya durant la dictadura a partir de la creació del grup permanent de formació agrària a Mont-roig del Camp, el primer de l’Estat espanyol, i l’important canvi que va significar en les metodologies de treball dels pagesos i dels mateixos Serveis d’Extensió Agrària.
Gamundi va aterrar a Reus l’any 1965 per treballar al Servei d’Extensió Agrària (SEA) de Reus . “Donàvem servei a més de 30 pobles, entre ells Mont-roig del Camp”, explicava l’autor. Així, el 1968 el SEA va fer un curset agrari al municipi del Baix Camp i, posteriorment, els assistents van demanar una formació continuada al respecte. Precisament, molts dels que van formar part del grup no es van voler perdre la presentació a la Llotja de Reus. L’Extensió Agrària va ser un servei creat a causa del primer tractat entre els Estats Units i l’Estat espanyol, en una còpia del model rural californià.
D’aquesta forma, van ser els enginyers de Califòrnia els que van formar els primers tècnics els anys 1961 i 1962, en diversos cursos a l’Escola de l’Encín, a Guadalajara.
La importància dels viatges a la Catalunya Nord
“No oblidem que érem en plena dictadura”, rememora Gamundi, i que se’ls considerava un grup il·legal. L’objectiu del primer grup permanent de formació agrària català i espanyol era clar: l’experimentació de l’agricultura i com realitzar canvis positius en les produccions dels pagesos del municipi. Així, es va passar d’un monocultiu de patata primerenca, amb una extensió de vora 600 hectàrees, a la plantació d’arbres fruiters, horticultura, jardineria o gestió d’explotacions, entre d’altres.
El cultiu de la patata havia obtingut bons rendiments en el seu moment, però la plaga nematodes va provocar una reducció de la producció i l’encariment dels costos de producció, al mateix temps que la demanda al mercat es reduïa. Per fer tota aquesta evolució van tenir lloc diverses activitats formatives i viatges d’estudi arreu de Catalunya i l’Estat. Tot i això, els més importants van ser a França, en concret a la Catalunya Nord. Allà van ampliar els seus coneixements tècnics, socials i sindicals, a més de crear bones sinergies amb els grups CETA (Centre Technique Agricole).
En aquest sentit, Joan Gamundi recorda que desplaçar-se a territori francès “va ser molt important per al grup i amb deu dies vàrem aprendre tot i més”. El grup de Mont-roig va ser una referència per a la població rural catalana. A tall d’exemple, el 1969 es creava el grup a Bràfim i Alforja, entre d’altres, sent “el segon i tercer grup a l’Estat”.
Gamundi va posar èmfasi en més d’una ocasió durant la presentació que es tractava de grups il·legals i que, en paraules d’un subdirector general del Ministeri del moment, podien anar a la presó. Els van recomanar que els membres del grup fossin ubicats a les cooperatives, però van fer cas omís. Vist l’èxit dels grups, les agències d’Extensió Agrària catalanes van fomentar-ne la seva creació i l’any 1970 el Ministeri els va regular sota les sigles de SEGE (Seminarios de Extensión en la Gestión de las Explotaciones).
Així, el 1980 ja hi havia més de 113 grups a Catalunya, i prop de 1.200 a l’Estat espanyol.
Una vida dedicada a l’agrictultura
Joan Gamundi Vilà (Tortosa, 1939), és pèrit agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Ha realitzat nombrosos llibres, articles i reportatges de temàtica agrària i l’any 2008 va ser distingit amb la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya. A partir de 1965 desenvolupa una intensa tasca de divulgació i assessorament tècnic i social en el món rural del Camp de Tarragona i el Priorat.
La presentació del llibre va comptar, a més de l’autor, amb les intervencions del president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; el director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Àngel Xifre, la tinent d’alcalde de Mont-roig del Camp, Maria del Remei Benach, el director de l’editorial Ganzell, Eduard Boada; i el vicepresident del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Tarragona, Esteve Giralt.
FONT: REUSDIGITAL.CAT
