Els grups animalistes fa temps que pressionen als ramaders, professionals que en els últims anys no han parat d’introduir millores i complir les lleis de benestar animal, seguretat alimentaria, sanitat animal, transport, entre d’altres, baixant considerablement el consum d’antibiòtics, reduint les emissions de CO2, treballant en la gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes.
Tot això passant els controls i avaluacions que s’efectuen cada dos anys per assolir un nivell de bioseguretat excel·lent, a les nostres explotacions ramaderes. Amb l’objectiu de millorar les condicions de cria dels animals i garantir la traçabilitat dels productes carnis que produïm de cara al consumidor. Aquests canvis han vingut marcats per les diferents Lleis, normatives d’àmbit europeu, estatal i autonòmic, que són de les més exigents del món i per la mateixa iniciativa del sector.
Els ramaders hem treballat i continuem treballant dia a dia per complir les normatives que tenen com a objectiu millorar les instal·lacions i les condicions de vida dels animals, amb el gran esforç econòmic i de recursos que això implica. No ho fem només per què són de compliment obligatori, som els primers interessats en que els animals estiguin criats en les millors condicions.
La normativa europea en el sector agrícola i ramader és referent en l’àmbit mundial en benestar animal i seguretat alimentària de cara al consumidor.
En aquest context és encara més incomprensible que els grups animalistes pretenguin desprestigiar el nostre sector reiteradament, demostrant una falta de coneixement de la ramaderia en general i de les normes que estem complint actualment. A més posen en risc la salut dels animals, saltant les normes de bioseguretat, els hi causen estrés i, fins i tot, poden provocar avortaments. Sense oblidar que corren el risc de contraure alguna malaltia que podria ser un greuge econòmic per a l’explotació i per al conjunt del sector. Resulta si més no contradictor¡ amb el seu discurs.
Des del nostre sector, estem introduint canvis contínuament per millorar les condicions de les granges, per preservar l’equilibri del medi ambient amb el control, entre altres, de les emissions produïdes per les dejeccions ramaderes i de la contaminació de les aigües (Decret 153, actualització 136, aprovat recentment).
Darrerament es feia ressò als mitjans de comunicació que el sector porcí a Espanya ha reduït un 14% les emissions de metà, durant l’última dècada, gracies als canvis introduïts en l’alimentació. Es només una mostra més de que els ramaders estem innovant i adaptant-nos sense descans per millorar. Sempre pensant en la sostenibilitat del sector i la del medi natural que ens envolta.
Segurament molts es sorprendrien de saber les condicions en les quals viu el bestiar destinat a l’alimentació, que estan, per descomptat, ben alimentants, amb un estricte control sanitari, calefacció durant el hivern i refrigeració a l’estiu. No oblidem que agricultura i ramaderia, a més del seu paper en l’alimentació, com a productors de matèria primera, som una peça fonamental en la consolidació del territori. Què més s’espera de nosaltres perquè aquests grups de pressió deixin de minvar la imatge de la nostra feina i de confondre l’opinió pública amb informacions falses? Els ramaders som els primers interessats a aconseguir el millor nivell de qualitat de vida en el cicle productiu dels animals.
JESÚS DOMINGO
