General

Segons informa https://valenciaplaza.com, la Comunitat Valenciana lluita contra l’intrusisme professional amb l’aprovació de la Llei 4/2019, de 22 de febrer.

Amb l’aprovació de la Llei 4/2019, de 22 de febrer, de la Generalitat que modifica La Llei de la Generalitat Valenciana, de consells i col·legis professionals de la omunitat Valenciana, els Col·legis professionals, es veurà amb majors eines per evitar l’intrusisme professional.

La reforma opera bàsicament respecte de l’article 21 de la Llei 6/1997 de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana. Amb les modificacions l’Administració passa a tenir majors facultats de control i fiscalització, assumeix competències sancionadores d’índole disciplinari previstes estatutàriament en els diferents Col·legis Professionals.
Es podrà sancionar per l’exercici de la professió sense estar col·legiat quan esdevingui obligat i legalment exigit.

Amb el caràcter d’infracció molt greu, l’exercici d’una professió col·legiada sense que el professional compleixi amb això i no es trobi col·legiat i el també exercici de la mateixa existint inhabilitació o suspensió temporal de la mateixa per sanció prèvia ferma, habilitarà a l’Administració a imposar multes que oscil·len entre els 5.001 euros i 150.000€ així com la inhabilitació professional per un temps no superior a cinc anys.

La present reforma aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris, podrà combatre i minorar una pràctica molt comuna i cada vegada en augment i en clar perjudici de tots els col·legiats i els seus col·legis professionals, que escapava de qualsevol mecanisme de control dels mateixos Col·legis, els qui ara veuen reforçada la seva posició i majorment legitimades les seves facultats deontològiques amb aquesta Llei.

Cal destacar l’últim paràgraf de l’article 21.3 de la nova llei, que literalment estableix: “la mateixa valoració es farà per als professionals, empreses i ens que contractin professionals en aquests supòsits”.

Amb aquest últim paràgraf, l’Administració salva un important escull que denunciaven i posaven de manifest tots els Col·legis, la contractació pseudo-fraudulenta per part de nombroses empreses , despatxos i altres professionals, els qui contractaven sota l’epígraf o modalitat normalment d’índole administratiu , duent a terme l’ara treballador “presumptament infractor”, tasques pròpies i exclusives de la titulació que ostentava sense estar degudament col·legiat.
Clica en el següent enllaç per llegar la notícia sencera: https://valenciaplaza.com/cerco-al-intrusismo-profesional

La biodiversitat vegetal

Un equip hispano-francès amb participació d’investigadors de l’Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha estudiat les múltiples facetes de la biodiversitat vegetal de 123 ecosistemes àrids i semi àrids distribuïts per tot el planeta. Els resultats, que apareixen recollits en un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) mostren la importància de les espècies poc abundants i la seva història evolutiva per mantenir la fertilitat i productivitat del sòl en zones àrides de tot el món.

Les condicions ambientals influeixen en les espècies de plantes que poden viure en un determinat lloc. Per exemple, si hi ha molta herbivoria, desenvoluparan espines per protegir-se. Si plou poc, com passa en bona part dels ambients ibèrics, creixeran fulles petites i gruixudes, o tiges que emmagatzemen aigua. Si hi ha neu, una forma aplanada i circular els ajudarà a lluitar amb el pes extra que han de suportar.

Aquesta varietat de trets o adaptacions funcionals forma part de la biodiversitat, però no és l’única. El nombre d’espècies o diversitat taxonòmica és la mesura més utilitzada i un bon indicador de com canvien els ecosistemes i quines conseqüències es poden esperar en el futur. També és important la seva diversitat evolutiva, és a dir, els milers d’anys d’evolució que atresoren les plantes. Es tracta d’un indicador de les adaptacions a climes passats, però també l’establiment de relacions mutualistes o la coevolució amb enemics com els patògens i els herbívors.

“Sabíem que totes aquestes facetes de la biodiversitat eren importants per al funcionament dels ecosistemes, però mai s’havien estudiat els seus efectes en conjunt. Això és important, ja que aquestes diferents facetes no estan necessàriament relacionades entre si, ni respondran igual al canvi climàtic. Per tant, hem de saber el seu paper en conjunt, no de manera aïllada, per poder predir millor les conseqüències d’aquests canvis en la diversitat”, explica el coordinador de l’estudi, investigador Yoann LeBagousse-Pinguet, de la Universitat Rei Joan Carles.

Espècies menys abundants

Els científics han estudiat ecosistemes tan diferents com els espartars i brolles ibèrics, les sabanes africanes i australianes i la pampa de la Patagònia. En tots ells han avaluat diferents variables que, com el reciclatge de nutrients, el contingut de matèria orgànica en el sòl o la productivitat de la vegetació, determinen els cicles dels tres elements més importants per a la vida: el carboni, el nitrogen i el fòsfor.

Més enllà del nombre d’espècies, aquest estudi revela que les espècies menys abundants i la seva diversitat evolutiva són factors clau per mantenir el funcionament dels ecosistemes àrids.

“Curiosament, els trets funcionals de les espècies dominants són els que determinen cada funció per separat, però els seus efectes tenen signes diferents en cada un dels nutrients principals. És a dir, cap espècie dominant pot mantenir nivells alts de totes les funcions alhora, independentment de les condicions ambientals. Aquí és on entra el col·lectiu de les espècies menys comuns, aquestes sí que són capaços de proveir múltiples funcions, i el nostre estudi revela que és principalment el component evolutiu de la seva biodiversitat el que determina aquesta capacitat”, remarca el professor de la Universitat Rei Juan Carlos Rubén Torices, que, quan es va desenvolupar l’estudi, treballava com a investigador a l’Estació Experimental de Zones Àrides.

El mostreig global que s’ha dut a terme per a aquesta investigació, únic al món, s’emmarca en el projecte BIOCOM, coordinat per Fernando T. Maestre, de la Universitat Rei Joan Carles, i que compta amb un ajut Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès).

• – Le Bagousse‐Pinguet, Y.; Soliveres, S.; Gross, N.; Berdugo, M.; Torices, R.; Maestre, F.T. Phylogenetic, functional and taxonomic richness have both positive and negative effects on ecosystem multifunctionality. Proceedings of the National Academy of Sciences. DOI: 10.1073/pnas.1815727116.

Jesús Domingo

Per optimitzar la sembra de blat de moro

La tecnologia a l’abast de tots: Introdueixen a agricultors en l’ús de satèl·lits per optimitzar la sembra de blat de moro

El Centre Tecnològic Agroalimentari de Lugo (CETAL), amb la col·laboració d’entitats com NCG Banco o la Diputació Provincial, ha organitzat una jornada per formar els agricultors i ramaders de Lugo pel que fa a les noves tecnologies que s’estan aplicant en aquests moments, com l’ús de fotos per satèl·lits, per millorar el rendiment de la collita de blat de moro.

En declaracions a Efe, el director gerent del CETAL, Javier Bueno, va explicar que en aquests moments els agricultors tenen a la seva disposició eines tecnològiques d’última generació per optimitzar la seva collita de blat de moro farratger, fonamental en el rendiment econòmic de les explotacions intensives dedicades a la producció de llet.

En l’actualitat, va aclarir, “hi ha eines digitals molt útils per planificar la sembra del blat de moro”, com l’ús de “fotos obtingudes per satèl·lits”, atès que en analitzar aquestes imatges els agricultors poden obtenir una valuosa informació sobre el comportament de la collita “en cadascuna de les zones de la parcel·la sembrada” en “temporades anteriors”.

Aquestes fotografies, ha manifestat, permeten analitzar al detall el comportament de la collita en cada parcel·la, per veure quines són les àrees en què la mateixa llavor obté els millors rendiments, una informació valuosa perquè els ramaders puguin planificar el sembrat.

De fet, Javier Bueno va recordar que “la llavor és cara” i representa una de les despeses importants a què han de fer les explotacions de llet al llarg de la campanya, pel que els seus titulars tenen “que optimitzar-“. D’aquesta manera, “poden dedicar més llavor a la zona més productiva”.

A més, ha recordat, hi ha noves “màquines en el mercat que permeten sembrar a doble velocitat” i, per tant, reduir el temps de treball a la meitat, a més d’oferir als agricultors l’opció de variar la quantitat de llavor.

Bé sostenir que jornades com les que s’estan desenvolupant a Castro estan pensades perquè les granges puguin millorar la producció pròpia de farratges i reduir, d’aquesta manera, els costos d’explotació.

Jesús Domingo

Us comuniquem la notícia de la defunció del company Josep Faura i Busquets, a l’edat de 68 anys.

Des del Col·legi lamentem la seva pèrdua i volem donar el nostre condol a la seva família.

Descansi En Pau