Els estudis de seguiment ecològic realitzats des de l’any 2016 pel Departament de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat del Govern d’Aragó permeten determinar que, fins a 20 espècies de ratpenats, habiten en el Paisatge Protegit de les Pinedes de Rodeno (Terol). Una xifra que situa aquest espai natural protegit com el lloc més rellevant per a la conservació dels quiròpters dins de la Xarxa Natural d’Aragó.
D’aquesta biodiversitat que inclou espècies de ratpenat cavernícoles, forestals i fisurícoles, l’equip de tècnics especialitzats encarregat del treball científic ha determinat la presència de dues inesperades novetats per a Aragó: els primers registres en la nostra comunitat i els més nord d’Espanya de la ratapinyada hortolà mediterrani (Eptesicus isabellinus), dels quals s’han capturat 4 mascles que no crien i molt possiblement procedents del Llevant; i la presència de les úniques poblacions conegudes per la província de Terol de les dues espècies de nóctulos, el petit (Nyctalus leisleri) i el gran (Nyctalus lasiopterus). Aquest últim pot arribar al mig metre d’envergadura i fins a 80 grams de pes i és un dels més rars de tot Europa.
A Espanya està citat en llocs molt dispersos com són els boscos madurs de Galícia o Cantàbria, Doñana, un parc urbà de Sevilla, Los Alcornocales o, a l’Alt Aragó, el Parc Natural de les Valls Occidentals i el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Es dóna la circumstància que s’ha constatat que els exemplars mascles romanen en les Pinedes de Rodeno tot l’any, mentre que les femelles es van a criar un lloc de parador desconegut, tornant a aquest espai de Terol al setembre, quan es produeixen els aparellaments, passant aquí el hivern i el inici de la primavera.
Altres espècies destacades, encara que no tan rares, són el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) i el orellut daurat (Plecotus auritus) de colònies sedentàries amb mascles i femelles.
El inventari científic està basat en captures amb xarxes japoneses en basses estacionals on van a beure durant la nit, obtenció de registres acústics amb ajuda de gravadores automàtiques que recullen ultrasons de veu que han de ser analitzats amb ordinador en laboratori, inspecció interior de refugis i buits d’arbres mitjançant microcàmeres endoscòpiques, anellament científic i també amb el marcatge de 25 exemplars de nòctul gran amb radioemissors. El que ha permès conèixer els seus moviments i localitzar 17 refugis naturals ubicats en orificis forestals creats per picots, en la seva major part en el tronc de pins que anteriorment havien estat resinados. En un d’aquests orificis podrien entrar, segons la mida interior i del forat d’entrada, fins a 25 exemplars.
El treball realitzat per la Direcció General de Sostenibilitat i el Servei Provincial de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat a Terol del Govern d’Aragó, amb la col·laboració dels agents de protecció de la natura, destaca la importància que tenen per a la conservació de la biodiversitat dels anomenats boscos “vells o madurs”, és a dir, amb arbres d’avançada edat, morts o danyats amb fusta en descomposició.
Masses forestals fonamentals per a la protecció de l’hàbitat de no només aquests ratpenats de bosc, sinó també per a insectes xilòfags o per a nombroses aus que aquí crien com el pica-soques blau, la mallerenga petita, el capellanet, el raspinell o l’abundant cotxa cua-roja. Són espècies insectívores que controlen les plagues d’insectes que afecten la salut dels boscos, i que també s’aprofiten de les caixes niu existents. No obstant això, resulta més barat respectar en els aprofitaments forestals aquests arbres vells que adquirir caixes niu.
Del Departament de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat del Govern d’Aragó.
Preparat per Jesús Domingo
