General

La Junta de Govern del CETAFC vol traslladar el seu més sentit condol a en Germán Esteban i Ibernon, que va ser secretari del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, per la mort del seu pare.

Des d’aquí també volem enviar a la família el nostre més sentit condol.

Descansi En Pau.

Prop de 3 granges làcties van tancar cada dia a Espanya durant 2018. Segons les dades que acaba de publicar el FEGA, al tancament de l’any hi havia a l’Estat 13.630 ramaders i ramaderes produint llet de vaca, lluny dels 14.439 que van començar l’any en el sector. Una pèrdua de 809 granges que suposa, segons ha denunciat la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA), “un drama per al món rural”.

Segons ha assenyalat l’esmentada organització que cada tancament d’una granja suposa destrucció d’ocupació, abandonament per a les zones rurals i un agreujament del problema del despoblament que pateix el País. 

Per a l’Organització, darrere dels tancaments de granges hi ha la falta de preus justos en origen. En 2018, el preu es va mantenir en 0,322 euros/litre, el que significa ni tan sols un cèntim més que el 2017. “Així és impossible tirar endavant, ser rendible i mantenir funcionant les explotacions”, ha lamentat el secretari de Ramaderia, Román Santalla.

Tot i tenir en compte aquesta situació, les dades que analitzen la qualitat de la llet (greix i proteïna) confirmen que aquesta va millorar en 2018. Malgrat el tancament de granges, les que van seguir obertes van incrementar la seva producció en més d’un 1% en relació amb 2017.

De les de 809 granges lleteres que han tancat prop d’un terç eren catalanes. El tema ens està afectat molt directament.

UPA ha fet una crida als consumidors perquè donin suport a les zones rurals comprant i consumint lactis amb origen Espanya, ara que a més ja és possible saber amb certesa la procedència de la llet. A les indústries i la gran distribució han tornat a exhortar-los a “ser responsables pagant un millor preu” i traslladant un major marge als ramaders. “Perquè al final de 2019 no tornem a haver de lamentar més tancaments”, han conclòs.

Jesús Domingo

La llet espanyola tindrà etiquetatge d’origen

El passat 22 de gener va entrar en vigor el Reial Decret (RD) 1181/2018 relatiu a la indicació de l’origen de la llet utilitzada com a ingredient, en l’etiquetatge de la llet i els productes lactis. Aquesta norma, que es va aprovar el setembre passat, ha estat una mesura molt demandada pel sector productor i pels consumidors.

Aquest RD té caràcter experimental, ja que s’aplicarà durant un període de dos anys, igual que les normes similars establertes en altres països de la UE, com França i Itàlia.

És aplicable a la llet de qualsevol espècie, és a dir, no només a la de vaca sinó també a la d’ovella, cabra i búfala.

Perquè en la llet, usada com a ingredient, es pugui indicar que l’origen és d’Espanya, ha d’haver estat munyida i transformada a Espanya. Per tant, perquè l’origen de la llet sigui un país determinat ha d’haver estat munyida i transformada en aquest país. Si no es volgués posar el nom del país d’origen, es podria substituir per “UE” (Unió Europea) o “fora de la UE”, segons sigui el cas. No obstant això, quan l’origen sigui Espanya, no es podrà substituir per l’expressió UE.

Si la llet s’ha munyit en un país (per exemple França) però s’ha transformat en un altre (per exemple Espanya), en l’etiquetatge hi haurà dues possibilitats:

1. Posar “País de munyir: França, País de transformació: Espanya”

2. O bé es podria posar també, “Font de la llet: “UE”, per al cas de l’exemple.

Per a altres casos es podria també posar “fora de la UE” o “UE i fora de la UE”, segons correspongués.

A més, les empreses alimentàries podran completar aquestes indicacions obligatòries amb informació addicional més precisa de l’origen regional o territorial de la llet.

Hi haurà obligació d’indicar l’origen de la llet usada com a ingredient quan aquesta representi un percentatge superior al 50%, expressat en pes, respecte al total d’ingredients utilitzats. Aquest etiquetatge serà voluntari per al cas de les Denominacions d’Origen Protegides i Indicacions Geogràfiques Protegides. Per tant, el RD afectarà:

• • Llet i nata no concentrades ensucrar ni edulcorar d’una altra manera.
• • Llet i nata, concentrades, ensucrades o edulcorades d’una altra manera.
• • Sèrum de mantega, llet i nata quallades, iogurt, quefir i altres llets i nates, fermentades o acidificades, fins i tot concentrats, ensucrats, edulcorats d’una altra manera o aromatitzats, o amb fruita o cacau.
• • Lacto sèrum, fins i tot concentrat, ensucrat o edulcorat d’una altra manera; productes constituïts pels components naturals de la llet, fins i tot ensucrats o edulcorats d’una altra manera, no expressats ni compresos en altres partides.
• • Mantega i altres matèries grasses de la llet.
• • Formatges i mató.

Les mencions sobre l’origen han de figurar a prop de la llista d’ingredients i s’expressaran amb la mateixa mida i color de font utilitzats per a la llista d’ingredients. No podran estar dissimulades, tapades o separades per cap altra indicació, imatge o un altre element interposat.

Aquestes normes d’etiquetatge de l’origen no s’apliquen als productes legalment fabricats o comercialitzats en els altres estats membres de la Unió Europea o en països tercers.

Jesús Domingo

Quins són els beneficis econòmics de la diversificació de cultius?

El canvi de paradigma plantejat pel projecte europeu H2020 Diverfarming se sosté sobre les eines que la diversificació de cultius i les pràctiques de maneig de baixos insums aporten al sector agrícola europeu en la lluita contra els efectes negatius que posen la seva estabilitat en escac: degradació i pèrdua de sòls, descens de la biodiversitat o baix rendiment de les collites i les seves repercussions socioeconòmiques en el sector.

La necessitat de rendibilitzar i valoritzar la diversificació de cultius en termes econòmics és crucial per a la sostenibilitat del sector i dels agricultors que el conformen. Per aquest motiu un grup de treball de Diverfarming (WP8) s’encarregui de l’avaluació econòmica a nivell de finca i de cadena de valor, a la recerca d’aconseguir l’augment d’ingressos i la millor organització de la cadena de valor amb la intenció de rendibilitzar econòmicament el sistema de cultiu triat.

El grup de treball, compost per personal de les universitats Politècnica de Cartagena, Tucsia (Itàlia) i Portsmouth (Anglaterra); i liderat per l’ institut d’investigació finlandès Luke ha desenvolupat una metodologia d’investigació que permet avaluar econòmicament els diferents casos d’estudi que s’assagen en el marc del projecte i els futurs dissenys de sistemes diversificats que els agricultors adoptin en les seves finques.

Aquest document inclou una sèrie de pautes que, a partir de les dades recollides per altres grups de treball en els assajos de camp, permetran la integració dels resultats obtinguts de l’anàlisi de les parts interessades, l’anàlisi econòmica a nivell de granja i a nivell de la cadena de valor i l’estudi dels costos i beneficis de ‘no mercat’.

Buscant respondre a la qüestió de què aporten els sistemes diversificats de cultiu ?, a nivell de finca s’estudia l’eficiència de la diversificació tenint en compte paràmetres com els de collita, ús de fertilitzants, fitosanitaris, maquinària, tasca i marge brut. S’utilitza com a unitat de mesura la quantitat de recursos usada per hectàrea i s’obté la informació a través de fulles de recol·lecció completades per agricultors i investigadors. A més de l’ús total d’inputs a nivell de finca, es tindran en compte les eleccions de cultiu, tipus de diversificació i maneig per parcel·la. Finalment, a nivell de cultiu es recullen dades de rendiments de cultiu segons quantitat i qualitat.

A nivell de cadena de valor es mesurarà l’increment del valor afegit relacionat amb el cultiu, la logística i les fases de processament en les diferents vies a través de les quals es dóna sortida als cultius: alimentació, pinso per animals o productes industrials. Així es podrà conèixer en quins casos les pràctiques de diversificació contribueixen a canvis en el valor del producte o en la quota de mercat, aparició de nous mercats o formes de vendre més sostenibles.

Finalment, pel que fa a la valoració dels elements de ‘no mercat’ implica quantificar diversos valors socials que no estan directament involucrats en la finca o en la cadena de valor. Es tracta de paràmetres socials i mediambientals que afecten tant al mercat com al benestar humà. A través de l’aproximació als serveis ecosistèmics es mesuren els beneficis que la població obté de la natura, com és l’aliment, les matèries primeres, el segrest de carboni, la pol·linització o el turisme i com la diversificació de cultius augmentaria la quantitat d’aquests beneficis, tenint en compte que la biodiversitat és essencial per a la sostenibilitat dels ecosistemes.

Entendre el valor econòmic d’aquests serveis, igual que posar en el centre del debat la comparació econòmica entre els sistemes de monocultiu convencional i els diversificats ajudarà els encarregats de gestionar les polítiques agrícoles i mediambientals a prendre decisions més adequades a la situació actual. En aquest àmbit és en el qual espera incidir aquesta nova metodologia.

Diverfarming és un projecte finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, dins el repte de “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, investigació marina, marítima i d’aigües interiors i bioeconomia” en el qual participen les universitats Politècnica de Cartagena i Còrdova (Espanya), Tuscia (Itàlia), Exeter i Portsmouth (Regne Unit), Wageningen (Països Baixos), Trier (Alemanya), Pécs (Hongria) i ETH Zuric (Suïssa), els centres de recerca Consiglio per la ricerca in Agricoltura i l’anàlisi dell’economia agrària (Itàlia), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (Espanya) i l’Institut de Recursos Naturals LUKE (Finlàndia), l’organització agrària ASAJA i les empreses Casalasco i Barilla (Itàlia), Arento, Disfrimur Logística i indústries David (Espanya), Nieuw Brom Van Tilburg i Ekoboerdeij de Lingehof (Països Baixos), Weingut Dr. Frey (Alemanya), Nedel-Market KFT i Gere (Hongria) i Paavolan Kotijuusto la i Polven Juustola (Finlàndia). 

Jesús Domingo