General

Dimecres 29 de maig, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’una llei d’espais agraris.

El text té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, i pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social. 

Entre d’altres, els objectius de la Llei d’Espais Agraris, són:

• – Definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor, amb l’objectiu de preservar-los.
• – Mecanisme per mobilitzar al màxim les terres que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària.
• – Garantir la gestió sostenible del medi i facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional.

Per assolir aquests objectius, la Llei preveu la creació de tres eines bàsiques:

El Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats. Aquests plans, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.

1. L’Anàlisi d’afectacions agràries, com a instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari, ha d’establir les mesures correctores necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa, a causa de les intervencions que es facin en el territori. 
2. El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un Registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. 
3. El CETAFC, de la mà de la Sra. Montserrat Bas, Presidenta de la Demarcació de Barcelona, va presentar, el passat 15 de gener 2019, davant de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya les aportacions del Col·legi respecte de la Proposició de llei d’espais agraris.

 

Per consultar la ponència del CETAFC, presentada davant la comssió d’agricultura del Parlament: Ponència CETAFC – Llei espais agraris

¿Si el treball engreixa?

Van a estudiar si el treball engreixa i poder incloure l’obesitat com a risc laboral

L’Associació Catalana de Salut Laboral i l’empresa Novo Nordisk volen estudiar l’obesitat com a factor de risc laboral a Catalunya, ja que creuen que és a la feina on es configuren els nostres hàbits de salut.

El 35,3 % dels catalans té sobrepès i el 14,6 %, obesitat, la meitat de la població entre 18 i 74 anys, segons dades facilitades per les dues entitats.

Barcelona ha acollit el dimecres 22 de maig la I Jornada sobre obesitat com a risc laboral, on s’ha anunciat la creació d’aquest grup de treball integrat per experts en salut laboral i professionals sanitaris, que aprofundirà en l’anàlisi dels riscos laborals inherents a l’obesitat i en com poden afectar en l’acompliment del treball i en la qualitat de vida.

El doctor Jordi Schlaghecke, metge especialista en salut laboral, ha explicat que, “depenent del seu lloc de treball, les persones amb obesitat poden arribar a presentar una menor capacitat funcional que els impedeixi seguir amb normalitat el ritme de la seva activitat laboral”.

El doctor ha fet referència a l’afectació que sobre els treballadors, principalment els obesos, poden tenir els llargs desplaçaments i una dieta inadequada: “agafar mitjans de transport, transbords, baixar escales, etc., a més de menjar ràpid i malament a la feina, comporta conseqüències sobre el nivell de sucre, la somnolència, la sensació de fatiga i limita el rendiment professional”.

L’especialista en salut laboral Albert Marsal ha comentat que, “sent conscients de les dificultats que comporta el ritme de vida diari, els treballadors han de preocupar-se per treure temps per fer exercici i seguir una dieta equilibrada en restaurants, al menjador de l’empresa o amb menjar casolà”.

Tots dos experts han coincidit que el lloc de treball és on gran part de la població passa la major part del dia i això configura els seus hàbits de salut i, per tant, el lloc indicat, segons Albert Marsal, “per promoure campanyes de conscienciació sobre la conveniència d’una vida saludable”.

El director general de Novo Nordisk a Espanya, Mads W. Ø. Larsen, ha informat que, “cal establir polítiques de prevenció laboral que contemplin l’obesitat com a malaltia crònica que necessita l’establiment de programes de prevenció primerenca i tractaments específics per a la malaltia”.

JDM

El Consell Europeu va aprovar el passat 21 de maig una Directiva que estableix noves restriccions per a determinats productes de plàstic d’un sol ús. El ple del Parlament ja l’havia aprovat a finals de març.

Els productes que hauran de desaparèixer el 2021 són:

• • coberts de plàstic d’un sol ús (culleres, forquilles, ganivets i escuradents),
• • plats de plàstic d’un sol ús,
• • palletes,
• • bastonets de cotó per a les orelles fabricats en plàstic,
• • palets de plàstic per sostenir globus, i
• • plàstics oxodegradables i contenidors alimentaris i tasses de poliestirè.

Nous objectius de reciclatge i més responsabilitat per als fabricants
Els Estats membres hauran de recuperar el 90% de les ampolles de plàstic en 2029. En 2025 el 25% del plàstic de les ampolles ha de ser reciclat i el 30% el 2030.

A més, es reforça el principi de “qui contamina paga”, en particular per al tabac, en introduir una responsabilitat ampliada per als productors. També tindran més responsabilitat els fabricants d’aparells de pesca, que hauran d’assumir el cost de la recollida de xarxes perdudes al mar.

Els fabricants estaran obligats, així mateix, a incloure en l’etiquetatge advertències sobre l’impacte mediambiental dels cigarrets amb filtres de plàstic, les tasses de plàstic, les tovalloletes humides i les compreses higièniques.

Segons la Comissió Europea, més del 80% de les escombraries trobades al mar són plàstic. Els productes coberts per aquesta legislació constitueixen el 70% del total de les deixalles marines.

Jesús Domingo

Benvolguts, benvolgudes,

Us informem que l’Administració de la Generalitat ha iniciat una consulta pública prèvia relativa a la revisió de la vigència de decrets i ordres i a la seva simplificació.

L’ordenament jurídic de competència pròpia està integrat per més de 22.500 decrets i ordres. Un nombre molt elevat d’aquestes disposicions ja no són d’aplicació malgrat que es troben formalment vigents.

La iniciativa pretén abordar aquesta problemàtica, identificar les normes que ja no són d’aplicació, algunes dels anys 80 del segle passat, i determinar la fórmula més adequada per depurar el marc normatiu de disposicions obsoletes. La finalitat última és disposar d’un marc normatiu cert i clar, incrementar la seguretat jurídica i la transparència.

Efectuar una derogació massiva de disposicions planteja dubtes complexos. Per això, és molt rellevant la participació de tots els operadors jurídics, econòmics i socials que es veuen afectats per la complexitat normativa.

La consulta restarà oberta fins el dia 16 de juny al Portal Participa.

PIMEC, de la que el Col·legi és associat, informa de les indicacions contingudes a la “Guia sobre el registre de jornada” emesa pel Ministeri de Treball:

1. Tipus d’empreses i de treballadors als quals s’aplica l’obligació de dur a terme un registre de la jornada efectiva:

• És obligatori per totes les empreses, amb independència de la seva mida o facturació, registrar la jornada de totes les persones treballadores vinculades amb aquestes en virtut d’una relació laboral ordinària, al marge de la seva categoria o lloc de prestació efectiva de serveis.
• Peculiaritats i excepcions:
• -Relacions laborals de caràcter especial: s’ha d’estar al que s’estableixi a la normativa específica en cada cas. Pe: no obligació de registre personal alta direcció.
• -Persones amb pacte de lliure disponibilitat del temps de treball o que la seva plena disposició horària és una obligació contractual: és obligatori dur el registre de la seva jornada.
• -Persones amb règim específic o particular en matèria de registre: Temps parcial (Art. 12.4.c ET). Jornades especials de treball (RD. 1561/1995).
• -Altres relacions de treball excloses de l’Estatut dels Treballadors: no hi ha obligació de dur a terme registre de jornada de les persones que actuen com socis treballadors de cooperatives.
• -Fórmules de flexibilitat del temps de treball i distribució irregular de la jornada: és aplicable l’obligació de dur a terme el registre de la jornada de persones que treballen a distància o amb horaris flexibles.

2. ETT i subcontractació; a qui correspon l’obligació del registre?

• L’empresa usuària serà la responsable de complir amb el registre diari de jornada, així com amb l’obligació de conservar els registres durant quatre anys. L’ETT té obligacions en matèria de Seguretat Social, pel que aquesta i l’empresa usuària hauran d’establir els procediments d’aportació dels registres pel compliment de l’obligació de l’ETT.
• Quant a la subcontractació d’obres i serveis, serà l’empresa contractista la responsable del compliment de totes les obligacions en aquesta matèria, podent acordar amb l’empresa principal la possibilitat d’utilitzar el seu sistema de registre.

3. ¿Què es considera temps efectiu de treball i com es realitza el registre de la jornada de les persones que es desplacen a altres centres de treballs, o jornades partides?

• L’obligació per les empreses consisteix a fer un registre diari de la jornada de treball, ha de contenir l’hora d’inici i finalització de la jornada. En les jornades partides és convenient que es registri també les pauses diàries obligatòries, tret de quan les interrupcions estan clarament expressades en un document legal.
• Quant als treballadors desplaçats fora del centre de treball, serà obligatori registrar el temps efectiu de treball, sense incloure els temps de posta a disposició, que es compensaran amb dietes.

4. Mitjans que poden ser utilitzats pel compliment de l’obligació del registre de jornada:

• La normativa no estableix una modalitat especifica de sistema de registre, indica que s’ha de dur a terme diàriament i incloure el moment d’inici i finalització de la jornada. Es busca l’autoregulació mitjançant la negociació col·lectiva o acord d’empresa.
• Serà vàlid qualsevol sistema o mitjà (paper o telemàtic) apte per complir amb l’objectiu legal esmentat, consistent en proporcionar una informació fiable, immodificable i no manipulable a posteriori.
• Si el registre és digital, ús de sistemes de videovigilància o geolocalització, s’han de respectar el dret a la intimitat de la persona treballadora.
• El sistema es pot establir unilateralment per l’empresa. Aquesta pot establir un sistema que, ha de ser sotmès a consulta dels representants legals[1]. En cas que no hagi consulta, l’empresari haurà de complir amb els requisits i objectius de la norma.

5. Mitjans de conservació de registre: 

• Es pot conservar a través de qualsevol mitjà, sempre que es garanteixi la seva preservació, fiabilitat i invariabilitat a posteriori del contingut.
• Les persones treballadores, els seus representants i la Inspecció de Treball tenen dret a accedir als mateixos en qualsevol moment.
• Així, el registre s’ha de conservar i romandre físicament al centre de treball, o ser accessibles des del mateix de forma immediata.

6. Registre d’hores extraordinàries: 

• El registre de jornada i el registre d’hores extraordinàries són obligacions legals independents i compatibles, tot i que el primer dels registres es pot utilitzar per complir amb l’obligació de dur a terme el segon.

Preguntes més freqüents:

P: Si una persona no té un contracte d’alta direcció però realitza tasques de gestió i direcció de l’empresa, té l’obligació de fitxar?

• R: Sempre que estigui vinculat contractualment en virtut de contracte ordinari existirà l’obligació de registrar la seva jornada.

P: Si l’empresa contractista utilitza els meus mitjans de fitxatge, ho pot fer de manera gratuïta o ha d’haver-hi algun tipus de contraprestació?

• R: Cal que hi hagi una contraprestació si l’empresa contractista utilitza els mitjans de fitxatge de l’empresa principal; d’aquesta manera evitem proporcionar indicis de l’existència d’una cessió il·legal de persones treballadores.

P: Si el sistema triat per l’empresa és en mitjà paper, és obligatori que les persones treballadores firmin el mateix per tal que sigui vàlid?

• R:La firma de la persona treballadora no és un requisit de validesa; únicament en el supòsit que així s’hagi pactat, la firma serà obligatòria.

P: Hem d’informar de l’ús de les dades que es recullen?

• R: Sí, ja que aquestes dades estan protegides per la LOPD.

 

Per més informació: Notícia complerta

S. Tècnica